Ha sigut esgotador
el viatge d’anada, sobretot els últims quilòmetres, que estaven tots plens de
corbes, i ens han marejat a tots un poc. Per la resta del viatge no hi ha res a
dir. Ha sigut molt divertit perquè anàvem tots parlant de les nostres coses.
Arribant a la ciutat es podia veure el castell en coronant el cim de la
muntanya i més cap a la falda, es troba el poble. I al voltant de tota la
ciutat està la muralla, que protegia la ciutat d’atacs d’estrangers. I el que
més m’ha cridat l’atenció ha sigut que al voltant del poble només hi havia
terme, ni pobles al costat ni res de res.
En primer lloc
hem vist l’ajuntament, d’estil gòtic i amb finestres biforades separades per un
mainell. I dins, hi havia els gegants que s’utilitzen per al Sexenni. Tots
estàvem al·lucinats per la grandària de les figures. Després hem vist el carrer
principal, anomenat carrer de Blasco d’Alagó, que és molt estret perquè és
d’època medieval. Només acabar de passejar-nos-hi hem anat a una casa on va
estar sant Vicent Ferrer i on va fer un miracle: va tornar la vida a un xiquet
que els seus pares havien esquarterat per a poder donar de menjar al sant.
En acabar de
veure aquest carrer, hem visitat la basílica de Santa María, amb dos
portes principals d’entrada, la dels Apòstols i la de Santa Úrsula. Per dins és d’estil
gòtic i amb algunes coses d’estil barroc i rococó. Amb elements molt
característics, com l’escala que només es suporta pegada a un pilar que sosté
l’estructura de la basílica. Després hem anat a veure el convent de Sant
Francesc. Els més important que té aquest monestir és la dansa de la mort, que
és la més antiga d’Espanya, i una de les úniques obres pictòriques que parla de la mort a tota
Europa. És molt particular perquè és una imatge pagana dins d’uns temple
religiós i perquè simbolitza que la mort a tots arriba, dóna el mateix si eres
ric que pobre. Aquesta imatge ens ha cridat molt l’atenció a tots, perquè és
molt rara, i perquè també ens hem quedat amb les ganes de veure l’altra part de
l’obra que ja no està.
A continuació, en
veure aquesta imatge, hem pujat al castell. Des de dalt del castell es podia
veure tot el poble i els seus voltants. Al castell es podien veure les marques
que van deixar els diferents pisos que hi havien fa molt anys. Només acabar de
veure el castell, hem passat a fer el treball de Valencià. Hem preguntat a molta
gent pel Sexenni i per Morella, i ens hem fixat molt en la seua pronúncia i en
la castellanització d’algunes paraules. Després d’acabar aquest treball, hem
dinat i ja hem pujat a l’autobús de tornada a casa.
Aquesta
excursió ens ha agradat molt a tots, perquè molts de nosaltres mai havíem anat
a Morella. Ens ho hem passat de meravella a l’autobús. I crec que tots tenim la
mateixa opinió: ens ha agradat a tots moltíssim (tot i que ens va costar molt
alçar-nos del llit a les sis del matí).
Natalia Baixauli Paredes (4t d'ESO)
