dijous, 21 de juny del 2012

Llibres de text del curs 2012-2013

Ja estan publicats a la nostra web els llibres de text per al curs 2012-2013. S’han fet públics els llibres per a les etapes d’Infantil i Primària. La pròxima setmana es publicaran els de Secundària.
Per a accedir a aquesta informació, hi ha prou amb fer clic ací per a accedir als llibres d’Infantil, o fer clic ací per a accedir als llibres de Primària i els podeu aconseguir en format pdf, que també es pot imprimir fàcilment, o enviar l’enllaç al vostre proveïdor de llibres. Tot i això, aconsellem que digueu al vostre proveïdor de llibres que consulte la nostra web per a saber els llibres que necessiteu. És una opció fàcil i ecològica.

dijous, 14 de juny del 2012

Eixida a les Hoces del riu Cabriol



El dia 21, 22 i 23 de maig, els alumnes de 5é i 6é de Primària anàrem a un campament de multiaventura a les Hoces del riu Cabriol, a Minglanilla (Conca).
Els monitors eren molt simpàtics i ens tractaven molt bé. Ens ensenyaven moltes coses i sempre estaven molt pendents de nosaltres.
Férem moltes activitats, com boulder (rocòdrom), torres d’interior, torres adultes, tir amb arc i senderisme, on vam poder observar molts animals, plantes, etc. El més divertit foren les torres familiars i el rafting well.
A part d’aquestes activitats, per la nit féiem festes. El primer dia, contes de por i el segon dia, festa hawaiana.
L’alberg era "superxulo". Hi havia unes habitacions molt grans amb moltes lliteres. Dormíem totes les xiques de 5é juntes i ens ho passàrem molt bé perquè jugàvem a les tenebres, féiem festes…
Van ser uns dies inoblidables!
Irene Crespo i Paula Adrià (5é de Primària) 

Taller de costura en 3r de Primària


El passat 6 de juny, els alumnes de 3r de Primària amb companyia de les nostres mares, alguna iaia i la nostra mestra vam fer un taller per a confeccionar-nos el vestit per al festival de fi de curs.

Encara que no sabíem cosir, les nostres mares ens han ajudat i hem aprés un poquet.

Al final hem fet una xicoteta festa i ens ho hem passat molt bé.

Alumnes de 3r de Primària.

Els grangers de Primària

El dia 28 i 29 els alumnes de primer cicle de Primària visitaren la granja escola "La Salle". L’experiència dels alumnes ha estat molt positiva, ja que han pogut compartir dues jornades escolares tots junts.
En aquests dies han pogut gaudir de diverses activitats:
- Taller d’herbes aromàtiques.
- Taller de collage d’elements naturals.
- Activitats d’horta.
- Activitats de granja (on han tingut l’oportunitat de veure nàixer un corderet).
- Activitats nocturns. (jocs col•lectius i cooperatius).
Per a les professores ha estat una experiència positiva ja que feia molts anys que no es realitzava aquesta activitat amb alumnes d’aquest cicle i ha resultat molt gratificant.

dimecres, 13 de juny del 2012

El xiquet que li agradava molt llegir, obra guanyadora del concurs literari Ploma i Paper 2012, en la categoria A

Carles era un xiquet d’uns 11 anys, sempre estava sol. Encara que tenia amics, a ell
sempre li agradava seure en un racó en qualsevol lloc i observar com els altres xiquets jugaven i es divertien. Agafava un llibre, no li importava de quin gènere era, perquè li agradava molt llegir, ja que això era la seua diversió.
Els amics li deien:
—Carles, que no véns a jugar amb nosaltres?—. I ell sempre deia el mateix:
—Després, després—. Però ell mai acudia.

     Un dimecres del mes de gener feia molt de fred i estaven tots a l’escola, quan de sobte van veure per la finestra com nevava.
—Mireu, mireu— va dir Claudia. —Està nevant!
Tots es van quedar sorpresos, s’alçaren de les cadires per guaitar per les finestres
de la classe.
—Seieu de seguida! I si us porteu bé a l’hora del pati eixirem i farem boles de neu. —va dir el professor.
—Que bé, que bé!— van dir tots els alumnes contents.
Estaven tots calladets i atents a les explicacions del seu professor (s’hi jugaven l’eixida al pati).
Miquel era el professor d’Història, jove, alt i molt simpàtic; tenia els cabells obscurs i portava unes ulleres de pasta de color marró. Allà on anava portava sempre el seu maletí de cuir negre, el posava damunt la taula i començava a traure papers i més papers. A Carles li agradava observar-lo i sempre es feia la mateixa pregunta: «Este home per què durà tant de paperet si tot està al llibre?».
I és que a Miquel li agradava fer-los resums i esquemes perquè els alumnes entengueren millor la lliçó. La veritat és que els alumnes sempre es quedaven bocabadats amb les seues explicacions. També els feia dibuixos en la pissarra i el temps es passava volant. Era estrany que algun alumne no aprovara els seus exàmens.
Per fi arribà l’hora de l’eixida al pati. Eren les 11’00 del matí i va sonar el timbre com  de costum. El professor va donar l’ordre d’eixir al pati.
Tots arrancaren a córrer i amb les presses alguns s’oblidaren de l’esmorzar a classe, i a Carles també se li havia oblidat el seu llibre.
Què bonic estava el pati, tot blanquet!
—Carles, on vas?— va dir el seu company Pep.
—A agafar el meu llibre— va contestar Carles.
—Vinga, home, avui sí que no; no et consentiré que agafes el llibre. Vine amb nosaltres i veuràs que bé t’ho passaràs.
Carles dubtà una mica però Pep amb les seues paraules el va convéncer.
Començaren a llançar-se boles de neu. A Carles li llançaren una a la cara, era com no, Maricel. Sempre havia d’estar pel mig. Carles li va llançar una altra i tot seguit començaren a llançar-se boles els uns als altres. Fins i tot els mestres tastaren la neu. També feren ninots. En fi, que s’ho passaren tant bé que el temps se’lsva passar en un bufit. Sobre tot a Carles, que s’ho havia passat superbé.
Aleshores s’adonà d’una cosa, que fins al moment desconeixia, i era que no tant sols es divertia llegint, sinó també compartint les seues alegries i emocions amb els seus amics. Va ser per a ell una experiència que mai oblidaria. Des d’eixe dia Carles esperava emocionat l’hora del pati per a jugar i divertir-se amb els seus companys.
Lydia Monfort Cifre (1r d'ESO)

dilluns, 11 de juny del 2012

4t d'ESO es gradua ja!


Bona nit i benvinguts a la nostra graduació, la qual no volem que se’ns oblide mai i que siga per a tots els presents un acte molt especial.
Com ja hem dit, avui és un dia molt significatiu per a aquesta classe, que començàrem el nostre camí fa 13 anys, la majoria començàrem junts el nostre viatge, alguns se n’anaren però els seguim recordant, i altres s’han anat incorporant a poc a poc al nostre grup, i s’han creat nous llaços de companyonia i amistat.
És molt important per a nosaltres que ens acompanyeu aquesta nit tant familiars, Filles de la caritat, amics, com professors ja que heu estat vosaltres els que ens heu ensenyat que no és més ric el que més té, sinó el que menys necessita; que és millor l’acció de donar que la de rebre, per això tots nosaltres vos volem donar les gràcies per tot el que hem rebut.
Entràrem a l’escola sent xiquets, sense tenir ningun valor adquirit ni ningun camí per seguir, és a dir, quan començàrem el nostre camí només necessitàvem el joguet més luxós per a ser feliços. Però gràcies a vosaltres i als valors que ens heu inculcat dia a dia, com el respecte, l’amor, l’acció de compartir, ara per ara sols necessitem un company que ens faça somriure en el pitjor moment, uns professors que ens ajuden a resoldre problemes i un familiar que ens ajude a alçar-nos del terra quan les nostres forces fallen i ens ensorrem.
Avui, dia dos de juny, volíem donar-vos les gràcies a tots, en primer lloc per poder fer un forat en les vostres vides i estar presents en aquest moment tan important per a nosaltres. En segon lloc, volem agrair-vos el vostre suport a la nostra formació, ja que cada u ha posat el seu granet d’arena en el nostre procés d’aprenentatge, i no tan sols això, sinó també a nivell personal. Per a nosaltres, una de las coses que més destacaríem d’aquest col·legio són els valors que cada any ens heu ensenyat i ens han fet millorar com persones. El valor que aquest any hem treballat ha sigut la veritat, per això no volem mentir-vos, i que vos cregueu totes aquestes paraules que Marta i jo (Sonia) estem dient en nom de tots els nostres companys.
Bé, recordeu la flor que férem durant la Quaresma? Doncs ens hem adonat que som nosaltres cada una d’elles. Ho expliquem:
Durant la primera setmana plantàrem cadascú la seua llavor, y la regàvem cada dia amb bons fets. Açò simbolitza el començament en l’etapa Infantil; nosaltres començàrem sent uns xiquets que no sabien res, que no tenien valors, i vosaltres féreu que els adquirírem i que iniciàrem el nostre aprenentatge.
En la segona setmana de Pasqua, posàrem en el mural de la planta les branques, que reflecteixen el nostre pas per Primària. Aquest creixement fou gràcies al bon fer dels professors i als valors que en van transmetre amb generositat, companyonia, alegria i treball.
I arribà el que més esperàvem, però també el que més temíem: la Secundària, amb nous professors, noves formes d’estudi, un escaló més en el nostre camí, un escaló que véiem molt alt, però que gràcies a tots vosaltres hem pogut superar. Si us adoneu, podem definir aquest pas per la Secundària com la flor que va eixir d’aquelles branques.
Avui hem passat per la classe, on teníem els murals amb les plantes, i hem vist que ja tenen fruits, xicotets, amb forma de cor, i amb un roig molt brillant, i sense pensar-ho dues vegades, hem decidit entregar-vos aquest fruit a vosaltres, els professors, perquè pensem que us pertanyen també. Per a vosaltres són aquestes roses.
Finalment, després d’haver-vos entregat a cadascú aquest detallet, que us hem fet nosaltres i els nostres pares, tan sols queda tornar a agrair-vos la vostra assistència a aquesta celebració que marca un nou cicle en la nostra vida, i com ja sabeu, avui ens graduem!

divendres, 8 de juny del 2012

En bici per la via d'Ojos Negros

El divendres 1 de juny, els alumnes de 1r i 2n d’ESO vam realitzar una excursió en bicileta, per la ruta Via Verda d’Ojos Negros. La ruta va començar a Barraques, a la comarca dels Serrans. El mitjà de transport amb què anàrem fins allí fou l’autobús. Allí esmorzàrem i després agafàrem les bicicletes. L’excursió durà molt de temps, però tot i això, no ens cansàrem molt, ja que paràrem i vam beure unes quantes vegades.
És una ruta molt bonica, les vistes són precioses i els llocs per on vas també ho són. Passàrem molts túnels, ponts, boscos... Al final, fou una excursió molt divertida!!
Marta Vicente López-Montenegro (1r d’ESO)

dijous, 7 de juny del 2012

Ana Alemany, una xiqueta de categoria

Volem donar l'enhorabona a la nostra alumna ANA ALEMANY COSME, que ara cursa 1r d'ESO, per obtenir el PREMI EXTRAORDINARI DE LA COMUNITAT VALENCIANA AL RENDIMENT ACADÈMIC EN ELS  SEUS ESTUDIS D'EDUCACIÓ PRIMÀRIA (Ordre 59/2010)(DOGV 11-06-10).
L'Honorable Consellera d'Educació, Formació i Ocupació, Sra. M. José Catalá, personalment, li va fer entrega d'aquest premi en el paranimf del Complex Educatiu de Xeste, el proppassat dia 5 de juny.
Alhora, fem extensible la felicitació a la seua família i als professors/es d'Ed. Infantil i Primària que han treballat durant aquests anys amb Ana.
Podeu veure les fotos de l'entrega del premi i un vídeo de l'acte (http://www.cefe.gva.es/agenda_media.asp?id=175), on apareix Ana (als segons 28 i 36), a la web de la Conselleria: http://www.cefe.gva.es/
Ana, moltes felicitats!

dilluns, 4 de juny del 2012

D'Arse a Sagunt

El passat dia 29 de maig, els alumnes de 3r d'ESO de Cultura Clásica i els de 4t de Llatí anàrem a visitar Sagunt. La nostra primera parada va ser un museu que es trobava el temple de Diana, que és la deessa de la caça. A més dins del museu vam poder veure part d'una antiga sinagoga jueva. Al mateix museu, els alumnes vam poder veure un vídeo que explicava l'origen del poble de Sagunt, que abans es deia Arse i va tindre una espècie d'aliança amb Roma.  Aníbal Barca va intentar fer-se amb la ciutat i van començar els problemes amb Roma. Roma va aconseguir fer-se amb la ciutat i a la fi la va romanitzar. Despres de visitar el museu de Diana, vam fer un passeig pels carrers de Sagunt i el nostre mestre José Antonio, que ens va fer de guia, ens va ensenyar els diferents barris jueus que hi havia a la ciutat. Després anàrem a fer una visita al Museu Arqueológic de Sagunt, al qual vérem difents figures que probablement eren dels déus de la llar (Lares, Manes i Penates) o aquestes figures eren utilitzades simplement per a fer peticions. A més, al mateix museu vam poder observar diferents joies i monedes i a més vérem els cànters que utilitzaven per a guardar les reserves del menjar i comerciar. En aquesta zona sobretot es conreava la tríada mediterrània (cereal, vinya i olivera). Abans de apujar al castell, vam fer una parada al Teatre Romà de Sagunt, el qual ha tingut una restauració molt polèmica. Ens van explicar la distribució del teatre i a més vam poder donar la nostra opinió sobre el que ens pareixia la restauració. Després vam continuar apujant fins al castell. La pujada se'ns va fer un poc costosa però a la fi arribàrem. Vam apujar a les restes del castell i vam veure el que abans era el fòrum o centre de la ciutat, que es troba dalt del castell. Des dalt del castell vam poder admirar l'explanada on Aníbal Barca va acampar. Dinàrem al castell i després de fer un breu descans baixàrem un poc per a, per últim, veure les tombes de l'antic cementeri jueu. Va ser una visita molt intensa, que ens va esgotar a tots, però en la qual varem aprendre moltes més coses d'una ciutat romana prou ben conservada i a més a la nostra comunitat.
Isabel García (4t ESO)