Dintre de quaranta
dies ens espera la Pasqua, per als creients cristians la festa més important de
l’any. I, abans, s’obri per a nosaltres un temps preciós que, pels dies que
dura, diem “la Quaresma”. És probable que per a algunes oïdes aquesta paraula
els resulte arcaica i desfasada, perquè només els evoca costums i continguts
impropis de la modernitat. Però s’equivoquen. La Quaresma cristiana és una cosa
rigorosament moderna i actual, fins el punt que, si no existira, caldria inventar-la,
si és que no volem perdre qualitat humana i cristiana.
Quaresma és temps de conversió, de canvi. Conversió (“metanoia”) significa, de fet,
canvi de rumb, canvi de mentalitat; no significa fer penitència, ni torturar-se
l’esperit per descobrir que hem mantingut actituds que ens deterioren com éssers
humans. Ací hem de fer tots, un seriós examen de consciència. Quantes vegades
hem descobert els nostres errors i ens hem conformat amb anar a confessar-los, fins
i tot complint una “penitència”, però no hem canviat el rumb. No és estrany que
hàgem acabat per perdre el sentit de la Quaresma.
La nostra proposta és que ens centrem, enguany, en la cerca i confrontació amb la Bona Nova, concretament pel que fa a la nostra vida
relacional, amb nosaltres mateixos/es, amb els altres, amb la naturalesa i amb
Déu: són les quatre relacions constitutives de l'ésser humà, que abraça una
autèntica Espiritualitat i que nosaltres estem cridats a viure des de l'actitud cristiana de la fe… Creiem que és una clau que pot ajudar-nos molt a
viure millor aquesta dimensió determinant de la nostra vida. Que bé si cresquérem en la
nostra vida de relació, segons l'Esperit de Jesús!
