Com el dia anterior, ens vam despertar a les 8 h, després de dormir poques hores i després que Josep es llevara el maquillatge i les robes de dona. Vam baixar a desdejunar el boníssim desdejuni que ens preparava el benvolgut cuiner, i més tard vam “ordenar” les nostres habitacions i vam eixir de l’hostal per anar al riu Noguera-Pallaresa. Una vegada allí, amb molta dificultat i esforç ens vam ficar el vestit de neopré que tan “sexys” ens feia. Els xics es van agrupar amb les professores i van pujar a una barca, i les xiques, totes juntes en l’altra amb un monitor espectacular que va enamorar totes les xiques! Els monitors ens van explicar les normes bàsiques perquè ningú resultara ferit o ofegat, i seguidament ens endinsàrem al geladíssim riu.
Primer eixiren els xics, i darrere, les xiques; aleshores començà la “batalla”.
Durant aquell descens tan divertit van haver diversos “hombre al agua”; entre ells, Maria Micó, David Mayo, i la tutora, Manuela. Tots pujaren a la barca congelats!
Durant eixa hora vam aprendre a remar cap avant, cap arrere, a fer contrapesos als costats i cap endavant. També vam gaudir del bonic paisatge i d’una bona estona de riure. En l’últim ràpid, les xiques vam fer un avançament i ens vam proclamar vencedores. En acabar, tots volíem continuar el recorregut pel riu novament. Per acabar l’activitat vam ajudar a pujar la barca al cotxe, i ens vam portar al lloc de l’eixida on ens vam fer unes fotos tots mullats. Els xics es van dutxar amb una aigua calenta que els revitalitzà, mentre les xiques feien grans esforços per llevar-se els neoprens.
Ben cansats, pujàrem a l’autobús per tornar a l’hostal pensant en què ens havia preparat el senyor cuiner. Com sempre va ser un menjar deliciós.
Amb la panxa plena fam fer una becadeta d’una hora per recuperar les forces, i a les 4 h, tots van anar de Pujalt a Sort per un sender de muntanya, excepte el “trío calavera” (Isamar, Cristina Cigüela i Ana Comes) que baixaren amb el bus. Passàrem tota la vesprada a Sort, passejant i visitant el poble. Cap a les 8 h pujàrem a l’hostal i allà devoràrem el sopar, que, com sempre, estava “de muerte”. A la nit ens vam dividir i alguns vam veure el València-Getafe, que ens donà per fi una alegria, i el “Internado” que sols va ser un resum de les dues primeres temporades. Després vam dormir amb la il•lusió d’anar al dia següent a Andorra per comprar-nos els nostres capritxos.
