El dia 27 d’abril de 2009 els alumnes de 1r i 2n d’ESO vam fer una excursió de cicloturisme per la via verda d’Ojos Negros, que era una antiga via de tren que anava des de la mina d’Ojos Negros, a Terol, fins a Sagunt. Una vegada tots dins de l’autobús, uns cantaven, altres cridaven i la resta parlaven , mentre el temps passava i finalment arribàrem a Barraques. Allí esmorzàrem i al cap de deu minuts vam anar a per les bicicletes i ens submergírem en el passeig en bici. Vam fer poques parades i com era d’esperar van haver-hi tot tipus de caigudes, algunes amb més conseqüències que altres. Però aconseguírem arribar d’una peça a Jérica, on vam dinar i vam vore un salt d’aigua. Allí també férem un joc: xics contra xiques, i clarament guanyàrem les xiques. Finalment arribàrem a casa rebentats però contents. Elena Montealegre (2n d’ESO)
dijous, 30 d’abril del 2009
dimecres, 22 d’abril del 2009
Celebrem la Pasqua
Ahir vam celebrar la resurrecció del Senyor, que ha renascut de la creu, i com mana la nostra tradició celebràrem la Pasqua, amb mona per a berenar.
També hi hagué un gran concert musical en el qual els alumnes de Secundària van fer gala de les lliçons que tenen tan ben apreses de les classes de Música. Xilòfons, flautes, caixes, trompetes... i tota mena d’instruments van fer sonar els músics de la nostra Gran Orquestra Filharmònica del Col•legi San José i San Andrés. Alguns pares agosarats van vindre també per veure l’espectacle.
Després alguns alumnes comentaven també que per què els pares no havien entrat a classe com ho feien ells. Després de les múltiples respostes, ningú va quedar satisfet. Abans d’anar-se’n a casa, però, la mona els donà un respir pasqüer ben satisfactori.
dimecres, 8 d’abril del 2009
Hui dimecres, encara que no és el dimecres de cendra, les classes han cremat els pètals de les flors que durant la Quaresma s’han fet servir per a escriure les coses roïns que durant aquestes setmanes volíem traure fora de nosaltres. Simbòlicament, hem cremat els pètals i ens hem purificat. I la flor ja pot créixer. Ara comença la Setmana Santa i, després, viurem uns dies també per celebrar la Pasqua, la resurrecció del Senyor. Seran dies de festa, per menjar-se la mona i volar el catxirulo.
Encara que alguns s’emporten algunes carabasses a casa i tocarà arromangar-se els colzes alguns dies per a fer el deure, esperem que passeu unes bones setmanes.
Encara que alguns s’emporten algunes carabasses a casa i tocarà arromangar-se els colzes alguns dies per a fer el deure, esperem que passeu unes bones setmanes.
dimarts, 7 d’abril del 2009
Visita al Museu Comarcal de l'Horta Sud
El dia 1 d’abril de 2009 la classe de 1r d’ESO anàrem d’excursió a Torrent, per visitar una casa de fa cent anys per saber com eren en aquella època les cases on vivien els nostres iaios, que és el Museu Comarcal de l'Horta Sud. Anàrem amb tren i després metro. Esmorzàrem i després de caminar arribàrem a la casa.
La casa era d’un llaurador prou ric per a eixa època. Tenia dos plantes.
La porta de la casa era enorme i només entrar hi havia un passadís molt gran. La part del mig era de pedra, la part del costat era de taulells. Tot açò era així per a què poguera passar el carro amb el cavall del camp. Per a què no entrara pols a les habitacions les posaven un poc més altes.
Només entrar a l’esquerra estava l’habitació de matrimoni amb un llit de llana que en cada moment determinat anava un home a arreglar-la, un matalafer. També hi havia un bressol i un armari on ficaven diners per a què no els els furtaren. En eixa habitació hi havia una safa per a llavar-se la cara perquè no es llavaven en la banyera com fem nosaltres ara.
En eixir, al costat, estava el menjador, amb una xemeneia, una taula, un rebost, o siga, una vitrina amb molts plats que es tornaven a gastar encara que es trencaren. El menjador estava obert sense portes, de manera que només entrar es veia i es comunicava amb la cuina i el dormitori de matrimoni.
En front del menjador hi ha una habitació xicoteta amb un llit xicotet, màquines de cosir, un pupitre i un armari on només hi havia dos mudes, perquè no en tenien més. Al costa del menjador estava la cuina, que era molt xicoteta. Es composa d’un forn de llenya, la xemeneia i unes cassoles.
Només eixir estava el pou amb la gran porta que separa la casa del corral on es treballava. Al corral hi havia a mà esquerra l’estable on estaven els cavalls, també hi havia un comú. Era el lloc on la família feia les seues necessitats. Al final del corral hi havia una sala on estava una pedra rodona i gran, inclinada cap avall on es posaven les olives. Dalt de les olives posaven una altra pedra cònica que enganxaven a un cavall, mitjançant un pal, que donava voltes per xafar les olives. Una vegada xafades, les ficaven en uns sacs redons i oberts per la part de dalt i anaven fent premsa. L’home posava les olives i d’eixa manera feien oli. Aquest lloc es diu almàssera.
En el corral també hi havia una sala que feia de dispensa on feien i guardaven embotits i aliments, i triaven els productes del camp.
A la part de dalt s’accedia per la quadra o per dins de la casa. Es diu d’andana perquè abans criaven cucs de seda en un andamis especials dites andanes. En aquesta casa a l’andana guardaven les coses del camp. Estaven totes les eines per treballar el camp. Hi havia una cabra que tenia un forat en terra que donava a l’estable i per allí donaven el menjar als animals. També servia per a guardar la palla. Tallaven el blat, el ficaven amb un muntó, i amb la brisa de la vesprada espolsaven la palla, tot separant-la del blat, després la feien en garbes i la portaven a casa amb el carro. Una vegada allí un home es posava en la cambra i obria la porta, pujaven les garbes amb una corriola que hi havia dalt de la porta amb l’ajuda d’un altre home que estava al corral.
Finalment els alumnes férem unes activitats per repassar el que havíem aprés i després tornàrem a casa.
Paula Safont (1r d’ESO)
La casa era d’un llaurador prou ric per a eixa època. Tenia dos plantes.
La porta de la casa era enorme i només entrar hi havia un passadís molt gran. La part del mig era de pedra, la part del costat era de taulells. Tot açò era així per a què poguera passar el carro amb el cavall del camp. Per a què no entrara pols a les habitacions les posaven un poc més altes.
Només entrar a l’esquerra estava l’habitació de matrimoni amb un llit de llana que en cada moment determinat anava un home a arreglar-la, un matalafer. També hi havia un bressol i un armari on ficaven diners per a què no els els furtaren. En eixa habitació hi havia una safa per a llavar-se la cara perquè no es llavaven en la banyera com fem nosaltres ara.
En eixir, al costat, estava el menjador, amb una xemeneia, una taula, un rebost, o siga, una vitrina amb molts plats que es tornaven a gastar encara que es trencaren. El menjador estava obert sense portes, de manera que només entrar es veia i es comunicava amb la cuina i el dormitori de matrimoni.
En front del menjador hi ha una habitació xicoteta amb un llit xicotet, màquines de cosir, un pupitre i un armari on només hi havia dos mudes, perquè no en tenien més. Al costa del menjador estava la cuina, que era molt xicoteta. Es composa d’un forn de llenya, la xemeneia i unes cassoles.
Només eixir estava el pou amb la gran porta que separa la casa del corral on es treballava. Al corral hi havia a mà esquerra l’estable on estaven els cavalls, també hi havia un comú. Era el lloc on la família feia les seues necessitats. Al final del corral hi havia una sala on estava una pedra rodona i gran, inclinada cap avall on es posaven les olives. Dalt de les olives posaven una altra pedra cònica que enganxaven a un cavall, mitjançant un pal, que donava voltes per xafar les olives. Una vegada xafades, les ficaven en uns sacs redons i oberts per la part de dalt i anaven fent premsa. L’home posava les olives i d’eixa manera feien oli. Aquest lloc es diu almàssera.
En el corral també hi havia una sala que feia de dispensa on feien i guardaven embotits i aliments, i triaven els productes del camp.
A la part de dalt s’accedia per la quadra o per dins de la casa. Es diu d’andana perquè abans criaven cucs de seda en un andamis especials dites andanes. En aquesta casa a l’andana guardaven les coses del camp. Estaven totes les eines per treballar el camp. Hi havia una cabra que tenia un forat en terra que donava a l’estable i per allí donaven el menjar als animals. També servia per a guardar la palla. Tallaven el blat, el ficaven amb un muntó, i amb la brisa de la vesprada espolsaven la palla, tot separant-la del blat, després la feien en garbes i la portaven a casa amb el carro. Una vegada allí un home es posava en la cambra i obria la porta, pujaven les garbes amb una corriola que hi havia dalt de la porta amb l’ajuda d’un altre home que estava al corral.
Finalment els alumnes férem unes activitats per repassar el que havíem aprés i després tornàrem a casa.
Paula Safont (1r d’ESO)
dilluns, 6 d’abril del 2009
El menú d'abril: mona i llonganissa de Pasqua
Aquest mes us oferim el menú del menjador un pèl tard, per qüestió de dates. I a més, hi ha pocs dies amb menú per les vacances de Setmana Santa i Pasqua. Així i tot, ací ho teniu. Bon profit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)