dimarts, 7 d’abril del 2009

Visita al Museu Comarcal de l'Horta Sud

El dia 1 d’abril de 2009 la classe de 1r d’ESO anàrem d’excursió a Torrent, per visitar una casa de fa cent anys per saber com eren en aquella època les cases on vivien els nostres iaios, que és el Museu Comarcal de l'Horta Sud. Anàrem amb tren i després metro. Esmorzàrem i després de caminar arribàrem a la casa.
La casa era d’un llaurador prou ric per a eixa època. Tenia dos plantes.
La porta de la casa era enorme i només entrar hi havia un passadís molt gran. La part del mig era de pedra, la part del costat era de taulells. Tot açò era així per a què poguera passar el carro amb el cavall del camp. Per a què no entrara pols a les habitacions les posaven un poc més altes.
Només entrar a l’esquerra estava l’habitació de matrimoni amb un llit de llana que en cada moment determinat anava un home a arreglar-la, un matalafer. També hi havia un bressol i un armari on ficaven diners per a què no els els furtaren. En eixa habitació hi havia una safa per a llavar-se la cara perquè no es llavaven en la banyera com fem nosaltres ara.
En eixir, al costat, estava el menjador, amb una xemeneia, una taula, un rebost, o siga, una vitrina amb molts plats que es tornaven a gastar encara que es trencaren. El menjador estava obert sense portes, de manera que només entrar es veia i es comunicava amb la cuina i el dormitori de matrimoni.

En front del menjador hi ha una habitació xicoteta amb un llit xicotet, màquines de cosir, un pupitre i un armari on només hi havia dos mudes, perquè no en tenien més. Al costa del menjador estava la cuina, que era molt xicoteta. Es composa d’un forn de llenya, la xemeneia i unes cassoles.

Només eixir estava el pou amb la gran porta que separa la casa del corral on es treballava. Al corral hi havia a mà esquerra l’estable on estaven els cavalls, també hi havia un comú. Era el lloc on la família feia les seues necessitats. Al final del corral hi havia una sala on estava una pedra rodona i gran, inclinada cap avall on es posaven les olives. Dalt de les olives posaven una altra pedra cònica que enganxaven a un cavall, mitjançant un pal, que donava voltes per xafar les olives. Una vegada xafades, les ficaven en uns sacs redons i oberts per la part de dalt i anaven fent premsa. L’home posava les olives i d’eixa manera feien oli. Aquest lloc es diu almàssera.

En el corral també hi havia una sala que feia de dispensa on feien i guardaven embotits i aliments, i triaven els productes del camp.

A la part de dalt s’accedia per la quadra o per dins de la casa. Es diu d’andana perquè abans criaven cucs de seda en un andamis especials dites andanes. En aquesta casa a l’andana guardaven les coses del camp. Estaven totes les eines per treballar el camp. Hi havia una cabra que tenia un forat en terra que donava a l’estable i per allí donaven el menjar als animals. També servia per a guardar la palla. Tallaven el blat, el ficaven amb un muntó, i amb la brisa de la vesprada espolsaven la palla, tot separant-la del blat, després la feien en garbes i la portaven a casa amb el carro. Una vegada allí un home es posava en la cambra i obria la porta, pujaven les garbes amb una corriola que hi havia dalt de la porta amb l’ajuda d’un altre home que estava al corral.

Finalment els alumnes férem unes activitats per repassar el que havíem aprés i després tornàrem a casa.

Paula Safont (1r d’ESO)