Dies enrere vaig observar una fotografia. En aquesta fotografia apareixíem tota la classe. Em vaig adonar aleshores que era l'hora de disfrutar aquest temps que ens queda junts, com mai. Havíem d'esprémer cada un dels segons i cada una de les oportunitats que se'ns ficaven per davant per a estar més units que mai. I és que quan et fas major les excursions es viuen d'un altra manera, quan et trobes a la recta final de l'ESO tot és diferent. Els nostres pensaments estan centrats bàsicament en el gran viatge que ens espera, el viatge de fi de curs. Però es centren també en les notes, i en preparar-nos per a començar una vida nova, lluny dels companys, dels professors, i de l'escola de sempre.
L'excursió que se'ns va proposar des de l'assignatura de Valencià i Història va ser una oportunitat perfecta per a gaudir de la companyia dels que prompte no tindrem tan a prop com ara. A més, ens va ajudar a oblidar-nos un poc dels exàmens i treballs que la recta final del curs suposa. Vora les set i mitja del matí ens vam reunir tots al punt d'encontre. Amb cara de son i preparats per pujar a l'autobús van començar les primeres rialles.
Morts de son ens vam asseure als seients, i amb poques ganes de parlar José Antonio aprofità per a ficar-nos la pel·lícula de La Vaquilla, estretament relacionada amb el tema que els de 4t estem donant en història, la Guerra Civil. Mitja hora després tot l'autobús va despertar. Mentre nosaltres parlàvem sense parar, i ateníem més ben poc la pel·lícula, els nostres professors reien de coses que nosaltres no enteníem. I després de dues hores de viatge i els marejos que allò comportava la encantada ciutat de Morella va obrir les seues muralles per a nosaltres.
Ens vam seure a la plaça principal, al costat d'una de les entrada de la muralla. Allí vam esmorzar, i José Antonio ens va repartir uns mapes per a fer més fàcil la nostra estància allí.
Amb el temps rebolicat vam aprofitar que no plovia per pujar al castell. No cal ni dir que, quan solament portàvem deu minuts de camí, ja estàvem més que cansats, però finalment vam poder arribar.
El cel ens havia donat per fi una treva i és que a primera hora del matí, a Massanassa i durant el camí, plovia prou. El sol havia eixit per fi, semblava que fins i tot ell ens donava la benvinguda a aquella ciutat, a aquell magnífic castell. Alguns pujaven a la fortalesa amb grans penes, altres parlaven sense parar-se a observar on estaven, en un racó alguns fantasiejaven tornar a l'època medieval i ser habitants d'aquell castell. Fins i tot quan vam arribar al canó, alguns van bromejar imaginant-se una guerra en aquella època. Però el que més ens agradà va ser la sensació de pujar fins a dalt del tot i observar des d'allí com de xicoteta era Morella, observar al cap i a la fi les meravelloses vistes que se'ns ficaven a les nostres mans.
Ja era l'hora d'abandonar aquella fortalesa, i després d'uns minuts de descans al cim del castell ens vam disposar tots junts a baixar. Una vegada baix es vam acostar a visitar el Convent de Sant Francesc, on hi havia unes pintures gòtiques al fresc úniques. Va ser molt interessant l'explicació que va fer Vicent sobre les pintures de la “Dansa de la mort”; en resum, eren unes pintures que festejaven la mort.
Mentre anàvem llevant-nos les jaquetes, perquè el sol començava a calfar, ens vam dirigir a la Basílica de Santa Maria. Abans d'entrar vam conèixer un grup de Mèrida que també visitava la ciutat. Nosaltres, impacients per poder entrar a la basílica, esperàvem que els nostres professors finalitzaren la tertúlia que havien iniciat amb els mestres de l'altre centre.
Una vegada dins vam poder observar aquella majestuosa basílica. L'escala, el cor, el retaule... tots i cadascun dels elements que la componien ens van cridar l'atenció. Però sens dubte, veure el retaule il·luminat va ser la millor experiència, mentre uns parlaven i comentaven sobre aquella basílica, altres simplement estaven asseguts als bancs en silenci i observant la majestuositat que es ficava davant els nostres ulls.
Quan en els nostres rellotges marcaven ja la una i mitja del migdia ens vam dirigir tots a una plaça, on Vicent, des de l'assignatura de Valencià, ens va proposar una activitat molt interessant. Havíem de parlar amb gent d'allí, per a escoltar la varietat dialectal del valencià que prèviament havíem estudiat, el valencià septentrional. Després de fer grups, i agafar el material per a poder realitzar l'activitat ens en vam anar a un lloc, on vam aprofitar per a dinar i descansar. Vora les dos i mitja ens vam dirigir al carrer principal, que estava ple de tendes. Mentre féiem unes compres, vam aprofitar per a parlar amb la gent que vivia allí. Primerament ens va parèixer molt graciosa la seua forma de parlar, després ja ens vam acostumar, i vam poder comprovar en viu com parlaven les persones que vivien a Morella, capital de la comarca dels Ports.
A les tres de la vesprada ens vam dirigir a la plaça en la qual havíem començat aquesta aventura. Al final els que ens exigien puntualitat van ser els que més van tardar. Sí, els nostres professors van ser els últims a arribar. Una vegada tots vam estar preparats, vam agafar el bus.
I de nou amb un viatge de més dos hores va finalitzar aquella interessant i nova aventura. Una aventura que podríem qualificar com una de les millors excursions de l'any, una de les últimes, i de fet una de les més especials.
Andrea Ruiz Casañ (4t d'ESO)
L'excursió que se'ns va proposar des de l'assignatura de Valencià i Història va ser una oportunitat perfecta per a gaudir de la companyia dels que prompte no tindrem tan a prop com ara. A més, ens va ajudar a oblidar-nos un poc dels exàmens i treballs que la recta final del curs suposa. Vora les set i mitja del matí ens vam reunir tots al punt d'encontre. Amb cara de son i preparats per pujar a l'autobús van començar les primeres rialles.
Morts de son ens vam asseure als seients, i amb poques ganes de parlar José Antonio aprofità per a ficar-nos la pel·lícula de La Vaquilla, estretament relacionada amb el tema que els de 4t estem donant en història, la Guerra Civil. Mitja hora després tot l'autobús va despertar. Mentre nosaltres parlàvem sense parar, i ateníem més ben poc la pel·lícula, els nostres professors reien de coses que nosaltres no enteníem. I després de dues hores de viatge i els marejos que allò comportava la encantada ciutat de Morella va obrir les seues muralles per a nosaltres.
Ens vam seure a la plaça principal, al costat d'una de les entrada de la muralla. Allí vam esmorzar, i José Antonio ens va repartir uns mapes per a fer més fàcil la nostra estància allí.
Amb el temps rebolicat vam aprofitar que no plovia per pujar al castell. No cal ni dir que, quan solament portàvem deu minuts de camí, ja estàvem més que cansats, però finalment vam poder arribar.
El cel ens havia donat per fi una treva i és que a primera hora del matí, a Massanassa i durant el camí, plovia prou. El sol havia eixit per fi, semblava que fins i tot ell ens donava la benvinguda a aquella ciutat, a aquell magnífic castell. Alguns pujaven a la fortalesa amb grans penes, altres parlaven sense parar-se a observar on estaven, en un racó alguns fantasiejaven tornar a l'època medieval i ser habitants d'aquell castell. Fins i tot quan vam arribar al canó, alguns van bromejar imaginant-se una guerra en aquella època. Però el que més ens agradà va ser la sensació de pujar fins a dalt del tot i observar des d'allí com de xicoteta era Morella, observar al cap i a la fi les meravelloses vistes que se'ns ficaven a les nostres mans.
Ja era l'hora d'abandonar aquella fortalesa, i després d'uns minuts de descans al cim del castell ens vam disposar tots junts a baixar. Una vegada baix es vam acostar a visitar el Convent de Sant Francesc, on hi havia unes pintures gòtiques al fresc úniques. Va ser molt interessant l'explicació que va fer Vicent sobre les pintures de la “Dansa de la mort”; en resum, eren unes pintures que festejaven la mort.
Mentre anàvem llevant-nos les jaquetes, perquè el sol començava a calfar, ens vam dirigir a la Basílica de Santa Maria. Abans d'entrar vam conèixer un grup de Mèrida que també visitava la ciutat. Nosaltres, impacients per poder entrar a la basílica, esperàvem que els nostres professors finalitzaren la tertúlia que havien iniciat amb els mestres de l'altre centre.
Una vegada dins vam poder observar aquella majestuosa basílica. L'escala, el cor, el retaule... tots i cadascun dels elements que la componien ens van cridar l'atenció. Però sens dubte, veure el retaule il·luminat va ser la millor experiència, mentre uns parlaven i comentaven sobre aquella basílica, altres simplement estaven asseguts als bancs en silenci i observant la majestuositat que es ficava davant els nostres ulls.
Quan en els nostres rellotges marcaven ja la una i mitja del migdia ens vam dirigir tots a una plaça, on Vicent, des de l'assignatura de Valencià, ens va proposar una activitat molt interessant. Havíem de parlar amb gent d'allí, per a escoltar la varietat dialectal del valencià que prèviament havíem estudiat, el valencià septentrional. Després de fer grups, i agafar el material per a poder realitzar l'activitat ens en vam anar a un lloc, on vam aprofitar per a dinar i descansar. Vora les dos i mitja ens vam dirigir al carrer principal, que estava ple de tendes. Mentre féiem unes compres, vam aprofitar per a parlar amb la gent que vivia allí. Primerament ens va parèixer molt graciosa la seua forma de parlar, després ja ens vam acostumar, i vam poder comprovar en viu com parlaven les persones que vivien a Morella, capital de la comarca dels Ports.
A les tres de la vesprada ens vam dirigir a la plaça en la qual havíem començat aquesta aventura. Al final els que ens exigien puntualitat van ser els que més van tardar. Sí, els nostres professors van ser els últims a arribar. Una vegada tots vam estar preparats, vam agafar el bus.
I de nou amb un viatge de més dos hores va finalitzar aquella interessant i nova aventura. Una aventura que podríem qualificar com una de les millors excursions de l'any, una de les últimes, i de fet una de les més especials.
Andrea Ruiz Casañ (4t d'ESO)
