Bona nit i benvinguts a la nostra graduació, la qual no volem que se’ns oblide mai i que siga per a tots els presents un acte molt especial.
Com ja hem dit, avui
és un dia molt significatiu per a aquesta classe, que començàrem el nostre camí
fa 13 anys, la majoria començàrem junts el nostre viatge, alguns se n’anaren
però els seguim recordant, i altres s’han anat incorporant a poc a poc al nostre
grup, i s’han creat nous llaços de companyonia i amistat.
És molt important
per a nosaltres que ens acompanyeu aquesta nit tant familiars, Filles de la caritat,
amics, com professors ja que heu estat vosaltres els que ens heu ensenyat que
no és més ric el que més té, sinó el que menys necessita; que és millor l’acció
de donar que la de rebre, per això tots nosaltres vos volem donar les gràcies per
tot el que hem rebut.
Entràrem a l’escola
sent xiquets, sense tenir ningun valor adquirit ni ningun camí per seguir, és a
dir, quan començàrem el nostre camí només necessitàvem el joguet més luxós per a
ser feliços. Però gràcies a vosaltres i als valors que ens heu inculcat dia a dia,
com el respecte, l’amor, l’acció de compartir, ara per ara sols necessitem un
company que ens faça somriure en el pitjor moment, uns professors que ens ajuden
a resoldre problemes i un familiar que ens ajude a alçar-nos del terra quan les
nostres forces fallen i ens ensorrem.
Avui, dia dos de
juny, volíem donar-vos les gràcies a tots, en primer lloc per poder fer un forat
en les vostres vides i estar presents en aquest moment tan important per a nosaltres.
En segon lloc, volem agrair-vos el vostre suport a la nostra formació, ja que
cada u ha posat el seu granet d’arena en el nostre procés d’aprenentatge, i no
tan sols això, sinó també a nivell personal. Per a nosaltres, una de las coses
que més destacaríem d’aquest col·legio són els valors que cada any ens heu ensenyat
i ens han fet millorar com persones. El valor que aquest any hem treballat ha
sigut la veritat, per això no volem mentir-vos, i que vos cregueu totes aquestes
paraules que Marta i jo (Sonia) estem dient en nom de tots els nostres companys.
Bé,
recordeu la flor que férem durant la Quaresma? Doncs ens hem adonat que som nosaltres
cada una d’elles. Ho expliquem:
Durant
la primera setmana plantàrem cadascú la seua llavor, y la regàvem cada dia amb
bons fets. Açò simbolitza el començament en l’etapa Infantil; nosaltres començàrem
sent uns xiquets que no sabien res, que no tenien valors, i vosaltres féreu que
els adquirírem i que iniciàrem el nostre aprenentatge.
En la
segona setmana de Pasqua, posàrem en el mural de la planta les branques, que
reflecteixen el nostre pas per Primària. Aquest creixement fou gràcies al bon
fer dels professors i als valors que en van transmetre amb generositat,
companyonia, alegria i treball.
I
arribà el que més esperàvem, però també el que més temíem: la Secundària, amb
nous professors, noves formes d’estudi, un escaló més en el nostre camí, un
escaló que véiem molt alt, però que gràcies a tots vosaltres hem pogut superar.
Si us adoneu, podem definir aquest pas per la Secundària com la flor que va
eixir d’aquelles branques.
Avui
hem passat per la classe, on teníem els murals amb les plantes, i hem vist que
ja tenen fruits, xicotets, amb forma de cor, i amb un roig molt brillant, i
sense pensar-ho dues vegades, hem decidit entregar-vos aquest fruit a
vosaltres, els professors, perquè pensem que us pertanyen també. Per a
vosaltres són aquestes roses.
Finalment,
després d’haver-vos entregat a cadascú aquest detallet, que us hem fet nosaltres
i els nostres pares, tan sols queda tornar a agrair-vos la vostra assistència a
aquesta celebració que marca un nou cicle en la nostra vida, i com ja sabeu, avui ens graduem!
