divendres, 19 de novembre del 2010

Estimat diari

Els alumnes de 4t d'ESO han escrit un diari personal de tres dies, en què posaven en pràctica les tècniques narratives i textuals que havien estudiat en l'assignatura de Valencià. Alguns estaven molt ben escrits. Aquestes setmanes us reproduirem en tres moments el que ha presentat Andrea Ruiz, que li ha valgut la màxima nota possible. Esperem que us agrade.


30 d'octubre


Benvolgut diari, ja no sé a qui contar-li açò que està passant.

El dia la veritat és que no ha sigut per a tirar coets. Ara mateixa són les dos de la matinada. Acabe de vindre de casa de Víctor. Son pare continua molt malalt i Elisa, l'àvia d'ell, m’ha telefonat per a veure si em podia passar una estona per allí. La veritat és que si m'ho demana Elisa, no puc dir-li que no.

Com ja saps diari, Víctor i Pablo són vells amics de la família, i es més, fins fa relativament poc Víctor era el meu nuvi. No sé com passà però la parella es va trencar. Hem quedat com amics, perquè jo continue estimant-lo molt i no puc permetre perdre’l, i molt menys saber que ho està passant molt malament i no anar en la seua ajuda. Doncs bé, açò de Víctor i meu ja és altra història, que tu ja saps molt bé. Ara l'únic que importa és la salut de Pierre, el pare d'ells dos.

Des que començà la seua malaltia, els seus dos fills no són els mateixos, i no em pareix estrany la veritat. Però el que més canviat està és Víctor. Abans era un xic molt alegre, simpàtic i li agradaven molt les festes, sobretot les de la seua falla, tot s’ha de dir. Però des de la malaltia de Pierre, ja no és el mateix. S'ha aïllat per complet, no parla amb ningú, no ix, fins i tot ja no va a la falla tots els caps de setmana, soles ix de casa per anar a l'institut. Abans treia unes notes molt bones, i això que està en primer de batxiller científic. M'agradava molt quan aquell xiquet alegre es burlava i em feia la punxa perquè ell era més llest, perquè ell treia millors notes... però això és passat, ara dubte molt que després de la malaltia de son pare torne a ser el mateix.

Demà he de tornar a sa casa. Ja et contaré com acaba el tema, però no li veig jo molt bon final.

Fins demà, benvolgut confident.