Seguim avui amb el relat del diari d'Andrea Ruiz. És el segon dia del dietari que ha escrit. En aquest fragment, Pierre recau en la malaltia i, en conseqüència, la situació en casa és dolorosa i angoixosa. La nostra protagonista viu a flor de pell els sentiments incontenibles que viu quan està amb Víctor. Continua, doncs, aquest excel·lent relat.
31 d'octubre
Un altra vegada ací diari meu.
Acabe d'arribar a casa després d'un dia completament esgotador. Dia de Hallowen, dia què tots ixen de festa pels carrers amb disfresses aterridores, però jo avui no tinc massa ganes de festa.
L'esperit funest que es respirava en ca Víctor es contagiava per complet. Pierre ha tingut una recaiguda en la seua malaltia; ja no li donen més d'un mes de vida. Víctor i Pablo encara no saben res, però no puc ni imaginar-me com els ha d’afectar. Elisa m'ha demanat per favor que no comentara res, que anara per veure si podia parlar amb Víctor, perquè hui no s'havia ni alçat del llit.
No et pots fer ni una idea aproximada, de les ganes de plorar que m'han entrat quan Elisa m'ha obert la porta i amb els ulls plorosos m'ha abraçat. Les llàgrimes queien soles per les meues galtes.
En entrar a l'habitació de Víctor l'he vist gitat i plorant. L'únic que he pogut fer ha sigut abraçar-lo, i dir-li que jo estava per al que ell volguera. Al cap d'una estona, m'ha contat tot el que li passava pel cap. Aquelles paraules, han sigut les paraules més difícils que m'ha tocat sentir mai. No sabia què fer, en eixe moment. Li he preguntat si volia anar a prendre l'aire un poc, però la seua resposta ha sigut negativa. Fa dies que no ix de l'habitació; el pobre no té ni forces per a poder veure a son pare, però jo i Elisa l'hem ajudat i després de fer-lo reflexionar molt, ha arribat a la conclusió que calia aprofitar el temps. Diari meu, no saps com m'he sentit quan sa mare ha obert la porta. Víctor no podia contenir les llàgrimes i s'ha llançat als braços de son pare. Jo he decidit anar-me'n.
Elisa m'ha donat infinitament les gràcies, dient-me tota mena de compliments. La veritat és que m'ha reconfortat, és com la meua àvia. Ara tots ens estem donant suport mútuament.
Diari meu, toca anar acomiadant-se. Demà serà un nou dia, espere que millor que avui.
31 d'octubre
Un altra vegada ací diari meu.
Acabe d'arribar a casa després d'un dia completament esgotador. Dia de Hallowen, dia què tots ixen de festa pels carrers amb disfresses aterridores, però jo avui no tinc massa ganes de festa.
L'esperit funest que es respirava en ca Víctor es contagiava per complet. Pierre ha tingut una recaiguda en la seua malaltia; ja no li donen més d'un mes de vida. Víctor i Pablo encara no saben res, però no puc ni imaginar-me com els ha d’afectar. Elisa m'ha demanat per favor que no comentara res, que anara per veure si podia parlar amb Víctor, perquè hui no s'havia ni alçat del llit.
No et pots fer ni una idea aproximada, de les ganes de plorar que m'han entrat quan Elisa m'ha obert la porta i amb els ulls plorosos m'ha abraçat. Les llàgrimes queien soles per les meues galtes.
En entrar a l'habitació de Víctor l'he vist gitat i plorant. L'únic que he pogut fer ha sigut abraçar-lo, i dir-li que jo estava per al que ell volguera. Al cap d'una estona, m'ha contat tot el que li passava pel cap. Aquelles paraules, han sigut les paraules més difícils que m'ha tocat sentir mai. No sabia què fer, en eixe moment. Li he preguntat si volia anar a prendre l'aire un poc, però la seua resposta ha sigut negativa. Fa dies que no ix de l'habitació; el pobre no té ni forces per a poder veure a son pare, però jo i Elisa l'hem ajudat i després de fer-lo reflexionar molt, ha arribat a la conclusió que calia aprofitar el temps. Diari meu, no saps com m'he sentit quan sa mare ha obert la porta. Víctor no podia contenir les llàgrimes i s'ha llançat als braços de son pare. Jo he decidit anar-me'n.
Elisa m'ha donat infinitament les gràcies, dient-me tota mena de compliments. La veritat és que m'ha reconfortat, és com la meua àvia. Ara tots ens estem donant suport mútuament.
Diari meu, toca anar acomiadant-se. Demà serà un nou dia, espere que millor que avui.
