dilluns, 30 de gener del 2012

Demà és l'Esmorzar Solidari 2012

Seguint el Pla de Pastoral 11-12 del nostre col·legi, demà 31 de gener de 2012 celebrarem la tercera edició de l'ESMORZAR SOLIDARI, per a recollir bona part dels diners que volem enviar al projecte al qual donem suport enguany en el nostre PROJECTE ESFERA, que serà una dotació escolar por valor de 2500 €. Recordem que el Projecte Esfera anirà destinat al Col·legi Santa Lluïsa de Marillac de la Missió de Dschang (Camerún). A la web del Col·legi podeu veure detallat el Projecte.
La tercera edició de l'ESMORZAR SOLIDARI es realitzarà demà dia 31 de gener de 2012, en l'horari de 10h a 12h. Per tant, sol·licitem la col·laboració de pares i mares en l'elaboració d'aliments (coques, sandvitxos, entrepans, truïtes…) per a vendre'ls entre els alumnes i els familiars que vulguen assistir. També necessitem la col·laboració d'alguns pares o mares, per a ajudar a realitzar la venta dels productes i organitzación de l'acto. Des de les 10 h fins les 12h, els familiars d'alumnes esteu invitats a esmorzar “solidàriament” amb nosaltres. L'accés es podrà realitzar per la porta del pati.
Els pares i les mares (o altres familiars) que aneu a col·laborar aportant menjar o beguda l'haureu de portar demà mateix a les 9 h i deixar-la al menjador.
Al mateix temps aquells familiars que disposeu de temp i vulgueu col·laborar en l'organizació de l'esdeveniment heu d'acudir a les 9 h al menjador del col·legi per a començar a distribuir “treballs”. En l'organització de l'activitat també col·laboraran els alumnes de 4t d'ESO i l'APA.
Comptem amb vosaltres, per passar tots una bona jornada, i ajudar els nostres companys de Camerun!!

dimecres, 25 de gener del 2012

La copa del Domund

El passat 16 de desembre es posà en contacte amb  el centre la direcció d'"Obres Missionals del Papa" per a donnar-nos les gràcies per l'entrega de 752,50€ mitjançant l'ingrés al Banc de València com a col·lecta del Domund 2011. Ens comunicaren que el centre havia obtingut una copa per la tasca realitzada en la campanya. Gràcies a tots els que heu fet possible l'entrega d'aquest reconeixement per la vostra solidaritat i compromís. Ací teniu l'entrega de la copa als delegats de fe, com a representant de l'acció dels alumnes.


dilluns, 23 de gener del 2012

Viatge a la neu

El viatge a la neu ha sigut molt divertit sobretot quan esquiàvem en les pistes, també quan pujàvem en les perxes dels remontes. Tots els companys hem aprés molt dels monitors que ens han ajudat a esquiar, a més a més teníem molt de temps per a esquiar lliurement.
Eixírem a les set del matí des del col·legi i arribàrem a les onze a l’estació de Javalambre. Ens vam equipar de botes, casc i esquís per a pujar a les pistes. Ens van agrupar els monitors i vam rebre les classes fins l’hora de dinar.A la vesprada esquiàrem també. Per la nit  vam sopar, després vam veure el futbol, també jugàrem al futbolí i al billar. L'alberg era confortable (les campanes de l’església no ens deixaren dormir).
Pel matí anaràrem altra volta a esquiar amb els professors i aquesta vegada no teníem el sol fort, hi havia boira, no es veia res però seguia sent molt divertit. Alguns companys jugaven a peu de pista a fer ninots de neu i a tirar-se boles, altres acabaven xopats però contents.
Ha sigut una experiència inoblidable. La próxima vegada anirem més dies.
Marta Estivalis Alapont, Paula Guillem Molina, María Pallarés Pardo (4t de Primària)

Fantàstics dies a Javalambre, Terol, on els nostres alumnes més avançats en la pràctica de l'esquí pogueren millorar la seua tècnica i gaudir dels descensos a les muntanyes de l'estació terolana.
Els no-iniciats reberen les seues primeres lliçons i pogueren demostrar als allí presents com de ràpid aprenen  noves habilitats esportives en l'entorn nevat.
Més tard a l'alberg, hi hagueren estones de convivència que quedaran en el record dels xavals.
Sabé a poc l'estància hivernal en el poble de Camarena de la Sierra, l'any que ve més.
Agraïm la col·laboració dels mestros acompanyants pel seu excel·lent treball i als nostres alumnes pel gran comportament que demostraren al llarg del viatge…

Fes clic ací per a veure les fotos

Els nostres alumnes, protagonistes de les Falles

Hola. Som Kiko i Bárbara, alumnes de 6é de Primària i 1r d'ESO d'aquest col·legi. Aquest any tenim el càrrec de respresentar la Falla Poble, de Massanassa, com a President i Fallera Major Infantil respectivament. Però no estem sols, perquè també ens acompanya Sara, exalumna del Col·legi i germana de Kiko, que és la Fallera Major.
Volem convidar-vos a tots els actes que la nostra Falla organitzarà durant aquestes festes falleres. Esperem que vingueu a passar-ho bé amb nosaltres.
Kiko Portalés (6é de Primària) i Bárbara Folgado (1r d'ESO).

dimecres, 18 de gener del 2012

Concurs literari "Ploma i Paper"

El Col•legi San José i San Andrés, convoca la I edició dels PREMIS DE LITERATURA "PLOMA i PAPER" en la modalitat de NARRATIVA en valencià. Alumnes del nostre centre han participat des de fa anys en altres concursos literaris, alguns amb moltes possibilitats d'èxit. Però ara és el nostre col·legi San José i San Andrés qui organitza un concurs literari.
Els textos es podran entregar fins el dia 15 de març. Però encara hi ha moltes més normes que cal conèixer.
Apunteu-vos i participeu!!!

Poema als alumnes Moisés i Nizam

Després que van faltar els nostres alumnes Moisés i Nizam fa unes setmanes, els alumnes de l'escola encara recorden intensament els que fins fa uns dies eren els seus companys a l'aula, al pati, en les excursions i en les festes. Mireia Peña García, de 5é de Primària, ha escrit aquest poema per a ells dos, i l'hem volgut reproduir també al nostre blog:
Hay dos estrellas en el cielo,
que brillan más de lo normal,
Nizam y Moisés.
Cuando miremos al cielo y
las veamos brillar, sabremos que
sois vosotros los que estáis detrás.
Nos han dejado su alegría,
nos han dejado su amistad,
pero también un hueco que
nunca nadie podrá llenar.
El colegio San José y San Andrés,
más vacío se ha quedado,
pero de vuestro recuerdo presente
él está inundado.
Os queremos.

dilluns, 16 de gener del 2012

El Betlem d'Infantil

El passat 23 de desembre de 2011 vam publicar un article on es descrivia l'activitat d'Infantil 5 anys en què es va muntar el Betlem a la seua aula. Per un error tècnic l'article aparegué no visible, per una defecte de format, que és responsabilitat nostra. Us demanem disculpes, hem esmenat els errors i actualitzat els vincles de les imatges, i reproduïm tot seguit el contingut complet: 

Els xiquets i les xiquetes de la classe de 5 anys han realitzat un Betlem de plastilina  per decorar la classe en aquestes festes. La tutora va assignar a cada família una figureta del Betlem que havien de fer durant els dies del pont de la Immaculada. I certament, el resultat del Betlem és més que satisfactori, i hem fet de la nostra classe un espai on ja comencem a viure el Nadal. Després de muntar-lo, també hem cantat nadales, al voltant al Betlem. Bon Nadal a tots!


dilluns, 9 de gener del 2012

Descanse en pau, Moisés

Jesús féu acostar els infants i digué:
- Deixeu que els infants vinguen a mi: no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. Us ho assegure: qui no aculla el Regne de Déu com l'acull un infant, no hi entrarà.
(Lc 18, 16-17)

El passat 5 de gener ens va deixar Moisés Forner Teruel, després d’una llarga malaltia. Moisés era alumne de 1r de Primària del nostre col•legi.
Tota la comunitat escolar del Col•legi San José i San Andrés ens sentim profundament afectats per la pèrdua del nostre company i amic, i volem expressar el nostre condol als seus pares, Manolo i Rosa, a la nostra companya Mari, i a tota la seua família. En aquest moment tan dolorós els volem fer arribar la nostra profunda solidaritat i la nostra estima.
Que Déu li done la pau i el repòs, i a nosaltres la fe i l'esperança. Per ell farem les nostres oracions.
Que al cel estiga.

A càrrec del col•legi, el proper divendres 13 a les 19h es farà una celebració a l’església de sant Pere, en memòria dels alumnes Nízam i Moisés.

El nostre profe de Música d'ESO



El dijous dia 22 de novembre de l'any passat, el nostre mestre (per excel·lència) de música a l'ESO, Manuel, va participar al concert de Nadal que es va celebrar al Palau de les Arts Reina Sofía de València, com a guitarrista solista en una actuació en què s'interpretava una missa criolla.
Des d'ací volem felicitar-lo per la seua interpretació, que segons diuen va ser immillorable, i aprofitem també per dir-li que amb aquest vestit de frac anava molt elegant i que volem que vinga vestit així a l'escola!



Felicitats, Manuel!

dimarts, 27 de desembre del 2011

En Nadal ens recordem dels que estan lluny

Quan arriba Nadal recordem de manera especial aquells que estan lluny. Nosaltres no hem oblidat els que estigueren i no estan, però ara, a més, volem donar-los cabuda al nostre blog. Algunes alumnes que van acabar l'ESO fa sis mesos han volgut compartir amb tots vosaltres les opinions que tenen ara sobre la situació que estan vivint al nou institut on han volgut continuar els seus estudis. Nosaltres, des d'ací, els agraïm que encara tinguen l'amabilitat de col·laborar, encara ara, en el nostre blog. Ací teniu, doncs, els seus textos:

En Nadal ens recordem d'aquells que estan lluny.

Dia rere dia passe per davant de l'escola per anar a l'institut. Sovint, veig els llums encesos i les persianes alçades i baixades aleatòriament. Cada matí recorde que fa no res jo estava allí, fa no res les coses eren molt diferents a les d'ara.

M'alçava, i amb pocs ànims, em dirigia a la meua escola de sempre. La meua classe em rebia amb cara de son, i cinc minuts després un dels nostres conegudíssims mestres treia el cap per la porta disposat a donar-nos una nova classe. Encara recorde com, a poc a poc, mentre el sol anava il·luminant les nostres cares i deixant al descobert la son que portàvem acumulada, anàvem dient:

-Baixa la persiana, em pega el sol.

-No veig la pissarra, baixa-la...

Aquelles típiques frases que a poc a poc han anat desapareixent, han deixat lloc a noves.

Sabíem que les coses anaven a canviar, però no teníem previst descobrir Amèrica en tres mesos. Les primeres setmanes al nou món van ser dures. Encara que molts hem coincidit al nou centre, no coneixíem res, és com si haguérem tornat de sobte al primer dia en 1r de l'ESO.

Ens perdíem pels corredors, no coneixíem la meitat de les coses, arribàvem tard a les classes i no enteníem molt bé el que estava passant. Alguns es sentien perduts, altres fora de lloc, però hui, després de tres mesos fora del nostre niu, del nostre col·legi de sempre, podem dir que tot ix bé al final.

Ara caminem pels corredors com si foren nostres, riem amb els nostres nous companys, i encara que moltes vegades trobem molt a faltar eixa proximitat que ens mostràvem a l'escola, sabem que ens fem majors, i això implica canvis i sacrificis. Acostumats o no, al nou centre, reconeixem que moltes vegades necessitem a eixos professors de sempre que ens veien pel corredor i ens deien ''Com va tot?'' Una frase que molts dels que ara estan allí al centre poden estar farts. I quan veuen a un mestre que s'acosta, sovint pensen: ''Que no em diga res, que no em diga res''.

No desaprofiteu cap dels moments que vos brinda l'escola, perquè quan t'hi trobes fora, la trobes a faltar, i de sobte tots aquells mestres amb els quals de vegades hem discutit, i totes aquelles coses que no ens agradava fer, pagaríem per fer-les i que tot fóra com abans.

Hui mire amb nostàlgia l'escola, mire amb nostàlgia tot el que allí hem passat, i per molt que em pare a rebuscar no trobe moments dolents, i no serà que no hi hagueren... Serà que tots aquells moments bons i dolents ens han ajudat a créixer i per això ara els veiem com consells i lliçons.

Per últim, vull dir-vos que l'altre dia, no fa molt, uns quants antics alumnes ens vam reunir i vam començar a recordar tots i cadascun dels moments que a l'escola passàrem junts, totes i cadascuna de les frases mítiques dels nostres mestres, el nostre viatge de final de curs... tots aquells moments que encara que ara formen part del passat, s'han quedat guardats al nostre cor. Ara, al final de la conversació, tots van arribar a una conclusió, i molt al nostre pesar i al vostre, això que ara vos diuen que no val estudiar d'un dia per a altre és veritat. I nosaltres ara que ja hem rebut les notes, ho hem comprovat.

Però això de les notes és altra història. Per últim, com a exalumna, vos dic que anireu adonant-vos que el que ara no us agrada de l'escola, els mestres, les classes... després ho trobareu a faltar molt.

Aprofite per a desitjar-vos un BON NADAL!

(Andrea Ruiz Casañ)


Des que vaig entrar en aquest col·legi he desitjat anar-me’n el més prompte possible, perdre de vista a tots els professors que no em posaven les notes que jo desitjava, i a tots els companys amb els quals no em portava bé. Però ja sabeu el que diuen, que no valores el que tens fins que ho perds.

Jo recorde cada classe com si les haguera tingut aquest matí, com si mai no haguera arribat el moment de graduar-me. Recorde totes les confiances que vaig sembrar amb cada persona, i recorde les bromes de cada professor que, és clar, havies de riure’t, no donara la casualitat que t’agarraren mania.

Mai no oblidaré a ningun company perquè tinc un record de cadascun, ni oblidaré a ningun professor ni a ninguna persona que per a mi haja sigut important en aquell col·legi, perquè sempre que el record siga bo, millor recordar-lo.

Però després de tants anys allí, he eixit a altre lloc, a demostrar els meus coneixements, i les coses van bé. Recorde que tots els professors sempre em deien ‘’Que açò no és com batxillerat, que en batxillerat els sets són cincs i els cincs són tresos’’, i jo mai els creia, però tenien raó. Però jo no li he deixat a ningun dels meus professors actuals l'oportunitat de dir que jo havia vingut d’un lloc on no m’havien preparat, i he sigut perseverant amb els meus estudis, i a conseqüència tinc millors resultats que en l’ESO.

Em propose més cosses que l’any passat. A partir d’ara tot és ascendir, i fer-te major, i tindre metes, que jo les tinc, i pense aconseguir-les.

Tot el demés va bé, no em puc queixar de res. A partir d’ara les coses que vaig passar en l’ESO, són records que ja es queden en mi.

Perquè amb el pas del temps els professors sempre veuen a molts alumnes, de totes les classes, però jo estic molt agraïda a coses que m'han ensenyat els professors de les meues volgudes ‘’mongetes’’.

(Belén Cigüela)


Per la meua part tot està aprovat. Es tracta de treballar dia a dia, que és el que he aprés en Castellà, ja que, si no haguera sigut per això (pel punt de classe que he aconseguit per treballar) haguera suspès. En realitat tenia un set de mitja, en el final tinguí un 6'5 però per faltes baixí a un 3'8 i em va salvar haver treballat, participar i atendre en classe. És l'únic mal sabor del boca del primer trimestre. La resta és qüestió d'acostumar-se, aplicar el que saps i treballar, treballar tots els dies.

El millor d'aquest trimestre, a part de conèixer gent nova, alguns que mereix la pena conèixer i altres que el preguntes, serviran d'alguna cosa en aquest món?, ha sigut el 8 de mitja de Valencià. Vaig quedar-me bocabadada!

En artístic, ja que estic en aquest batxillerat, ha sigut un poc costós perquè no sabia quasi res, però l'experiència mereix la pena. M'alegre del meu esforç però el trimestre que ve seran tot notables (encara que ja veurem com acabe en Educació Física...). Bé, adéu a tots i que us vaja tot bé.

(Sara Alfonso Téllez)